El govern serbi ha presentat al Tribunal Internacional de l'Haia un recurs contra el procés de secessió unilateral de Kosovo. Vàrem comentar en el seu moment la cautela amb què calia abordar aquest procés, tot i el que tenia d'interessant: un procés de secessió unilateral que intentava buscar el reconeixement seguint els estàndards teòrics i internacionals.
Tanmateix, aquests estàndards internacionals no són massa clars, i la realpolitik acaba tenint un pes determinant en l'èxit del procés. Sèrbia no va reconèixer el nou estat de Kosovo i ha estat preparant el recurs que ara presenta al Tribunal. El principal punt que argumentarà segurament és el fet que la resolució 1244 de les Nacions Unides establia d'una banda el dret a l'autogovern de la província però alhora reconeixia la integritat territorial de l'estat serbi. L'horitzó institucional era diferent del cas de Montenegro, on la constitució reconeixia el seu dret a abandonar la Unió, tal i com finalment va fer.
L'estratègia de Sèrbia ha passat per buscar l'assessorament de diversos experts en dret internacional i secessió com Malcolm Shaw, Marcelo Kohen i André Zimmerman, que en els seus treballs acadèmics ja havien qüestionat la legitimitat del procés. És una ocasió on la teoria normativa entra en relació amb la pràctica, ja que a grans trets, la perspectiva que s'utilitzarà farà referència, problablement, a dos grans discussions teòriques.
D'una banda, la concepció de la secessió unilateral com un remedial right, és a dir, en la versió més restrictiva que argumenta que la secessió només és acceptable en cas de violació dels drets humans, annexió involuntària i (aquí amb menys consens) en aquells casos on l'estat hagi incomplert de manera reiterada un acord sobre l'autogovern de la unitat secessionista. Aquest va ser justament el principal motiu adduït per Kosovo, el de la impossibilitat d'arribar a un acord amb les autoritats sèrbies.
D'una altra el debat sobre què significa el dret a l'autodeterminació. Des de les posicions restrictives, el dret a l'autodeterminació no implica dret a la secessió, sinó dret a l'autogovern. I en tot cas, la relació i justificacions per les relacions que s'estableixen entre aquestes tres idees.
La resolució del Tribunal, que s'enfronta per primera vegada a un cas d'aquest tipus, serà important perquè d'alguna manera pot establir nova jurisprudència sobre la qüestió, tot i que el posicionament que emeti no és vinculant. Ara bé, posarà de manifest preguntes interessants. En el cas en sí de Kosovo, per exemple el fet de ser un estat de majoria albanesa, amb la dimensió irredentista que això comporta, o que sigui simbòlicament essencial pels mites nacionals serbis. I en aspectes més generals, la justificació dels processos de secessió unilateral, i anant encara més enllà, la possibilitat de revertir un procés de secessió atenent al dret internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada