Perquè no cal una consulta sobre el pacte fiscal

Tot i que jutgem la reforma que s'apunta sobre la reforma de la llei de consultes de manera positiva pel que té de benintencionada (i no hi ha aquí cap ironia), és qüestionable la utilitat d'una consulta sobre la demanda del pacte fiscal. Així, jurídicament, la concepció d'una consulta com a referèndum -el que delimita la potestat de permetre o no la seva celebració- recau discrecionalment en el govern espanyol malgrat que la sentència del tribunal constitucional sobre el pla Ibarretxe esmentava alguns elements de concreció que arribat el moment podríem veure fins a quin punt es reinterpreten per acceptar-la o rebutjar-la. Dit això, encara hi ha dos aspectes per qüestionar-se al nostre parer la realització de la consulta.

En primer lloc, perquè el parlament de Catalunya està plenament legitimat per plantejar una reforma d'aquest tipus (les probabilitats d'èxit són una altra cosa, evidentment). A més, durant les eleccions del 2010 les propostes electorals de CiU, ERC i també ICV ja incloïen aquesta demanda de manera clara, així que es pot considerar sense dubte que l'electorat ja recolza àmpliament aquesta postura si s'expressa parlamentàriament.

D'altra banda, perquè l'experiència indica que no serà tinguda en consideració pel congrés o el govern espanyol. Només en cas d'una necessitat parlamentària, que no existeix amb la majoria absoluta del PP, podria tenir alguna possibilitat, però aleshores entraríem dins el que podríem anomenar una 'veritat incòmoda': sense el dèficit fiscal existent amb Catalunya el model de finances públiques espanyol tindria problemes greus de viabilitat, encara més en l'actual context de crisi.


Per concloure, si el que es pretèn és visualitzar el rebuig per part de les institucions espanyoles a una demanda d'ampli consens a Catalunya, l'opció de la consulta podria tenir força sentit. Ara bé, pel seu caràcter cal mesurar el seu component de risc: és perfectament plausible que la participació sigui baixa en comparació amb altres convocatòries electorals, el que des del govern i la política espanyola es veuria com una oportunitat per deslegitimar la demanda. Justament al contrari del que es pretèn, podria ser fins i tot contraproduent.