Independència i Estat propi

Cap de setmana de congrés de CDC, on hem pogut trobar un nou exercici d'aquest esport tan nacionalment nostrat com és redactar esmenes. Aquest matí, ens encuriosia via Carlos Carrasco (twitter i bloc que aprofitem per recomanar) les declaracions d'Oriol Pujol explicant perquè s'havia inclòs 'estat propi' i no 'independència' en la ponència política aprovada durant el cap de setmana. Comentàvem al twitter que si bé podríem debatre la distinció entre tots dos termes des d'un punt de vista teòric (que si l'evolució dels estats-nació, que si les interdependències regionals tipus UE, que si la globalització, que si els mercats financers, etc.) el cert és que aquest tipus de debat en el context català sempre ens recorden una cita de Vicens-Vives. Així que aprofitem per reproduir ja que no ho havíem fet anteriorment, tot i haver parlat de l'historiador en diverses ocasions. I aprofitar també per aconsellar llegir els autors clàssics directament i fer les interpretacions que, de manera raonada, ens semblin oportunes, i no contribuir a la persistència d'uns encasellaments basats en fonts indirectes. Dit això, la cita de'n Vicens-Vives:

Ben bé fa cinc segles que no sabem on anem, adés conformant-nos amb un migrat paper de circumcripció provincial, adés volent forçar la roda de la fortuna cap a posicions singulars en un món advers a aquesta mena de tendències.

El subratllat és nostre -a mi em sembla fascinant. Malgrat que la cita queda un pèl descontextualitzada perquè de fet Vicens-Vives proposava una mena de solució que en bona mesura patia del mateix defecte que pretenia evitar, en el terreny de la diagnosi la seva reflexió em sembla un molt bon consell per orientar-se en el cas català...

De tribus i estats...

Fa uns mesos, arrel d'un hashtag al twitter que va tenir una certa popularitat (#vacontigo) comentàvem si des d'un punt de vista no només moral sinó de mera estratègia electoral tindria sentit fer discurs independentista en castellà. Mostràvem com el suport a la independència segons la llengua habitual declarada per l'enquestat mostraven nivells desiguals entre els diferents grups. De manera plausible, la independència rep un suport més alt entre els catalanoparlants, vinculat als orígens, l'educació o la identitat (així com controlant per altres variables, si és que volguéssim fer un anàlisi com cal). Però tanmateix, el suport a la independència entre la població que té el castellà com a llengua habitual o totes dues llengües era rellevant, fregant el 20% en el primer cas i el 30% en el segon. Expressions d'aquesta realitat diversa i complexa que és Catalunya.
Recentment, Eduard Voltas publicava dos articles sobre aquestes qüestions, donant visibilitat a aquest debat. En podríem dir-ne provocadors, en el bon sentit del terme. El primer, La tribu o l'estat, i un mes després, En castellà també, si us plau, donant visibilitat a aquest debat.

Voltas assumia que els nivells de suport a la independència són rellevants entre el que anomenava polèmicament 'la tribu', mentre que els membres de l'altra 'tribu' (la que no mira tv3, no parla català habitualment etc.) restarien aliens i amb un suport al discurs independentista fet en aquests termes molt menor. Un suport menor, però tanmateix rellevant, i és aquí on prèn justament rellevància el seu plantejament. Com exposava A. Branchadell en la seva rèplica, Voltas parteix d'una 'tesi plausible' però realitza uns 'càlculs qüestionables'. apuntat que la realitat és més complexa. Com a exemple posava els resultats de l'enquesta elaborada per M. Strubell el 2008, i ens vé molt perquè justament vam fer una petita especulació sobre la possible projecció que podria haver en un referèndum segons les dades (aquí i aquí). Sense que calgui anar a l'enllaç, dir només que en l'escenari de participació més plausible, podria haver-hi una participació del 75% amb una victòria del sí per 59-41 (acabat d'aparèixer un nou baròmetre del CEO, apuntem a la llista de pendents actualitzar aquestes dades). Però com deia Marcel Gros al final dels programes de Jaume Barberà (ja fa uns quants anys) "no em facin gaire cas, que només sóc un pallasso". I nosaltres ni això, només som un politòleg...

La segona part de l'article de Branchadell* era no menys interessant. Feia referència a com certs casos internacionals mostren el perill de produir 'estats fallits', quan davant la diversitat identitària el projecte de creació del nou estat es basa en els valors de la 'tribu' (aquí poseu en termes més acadèmics 'etnicistes', i hauríem d'entendre també els valors o projecte com a 'dominant' i 'excloent', perquè en el cas que un estat reconegués el seu caràcter multiètnic aquesta prevenció normativa podria ser ben gestionada). I afegia a més que 'la part més irreflexiva' de l'independentisme català acostuma a celebrar aquests casos amb massa alegria. Tornem a autoreferenciar-nos (és l'últim cop...): no fa gaire ens referíem a aquestes qüestions en un reportatge de J.Esculies publicat al diari ARA: els miralls acaben de vegades convertits en miratges.

Així doncs, si tenim en compte els nivells de suport i de rebuig que genera la possibilitat d'un estat independent plantejada en un hipotètic referèndum, argumentaríem que un plantejament etnicista pot excloure d'inici una part d'electorat potencial, però encara més, el pot acabar mobilitzant en contra. Esmentava M. Sanjaume fa uns dies aquest factor com una de les raons que s'han adduït pel fracàs del referèndum al Quebec del 1995 -tot i que altres aproximacions també fan èmfasi en què el fracàs va venir per no mobilitzar una part de l'electorat francòfon. En qualsevol cas, una aproximació merament instrumental recomanaria ja d'entrada no excloure un grup de població que, si bé no pertany al gruix central d'aquells qui recolzen la independència (la 'tribu' que assenyala en Voltes), podrien decantar un hipotètic resultat, sobretot quan el llindar de l'èxit o el fracàs pot estar en una franja força estreta. Gairebé una mena de long tail, si voleu. Des d'aquesta aproximació, si no articules un discurs que pugui fer apropar aquest col·lectiu cap als teus posicionaments, almenys no els alienïis massa com perquè es mobilitzin en sentit contrari. Això t'ho podria dir qualsevol assessor polític d'aquests que t'escullen les corbates.

Una qüestió més controvertida és si per apel·lar a aquest electorat potencialment sensible a votar afirmativament en referèndum s'ha de fer emprant el castellà, o si aquest grup de població també pot ser permeable al discurs fet en català (i dins un imaginari català), però existeixen elements que apuntarien a ser flexibles en termes de comunicació. Una qüestió que sorgeix en aquest debat, és quin seria l'estatus jurídic del castellà en un escenari post-independència. A diferència dels casos que esmenta Branchadell, res fa pensar que en el context d'una democràcia occidental, i amb els mateixos tractats i acords internacionals ja vigents, una regulació de tipus etnicista-tribal no seria gaire viable ni rebria un suport generalitzat entre la població en el seu conjunt. Per aprofundir en el posicionament de Branchadell, recomanar dos dels seus llibres sobre la qüestió lingüística i la seva regulació, en forma d'assaig polític (La hipòtesi de la independència) i en format acadèmic la publicació de la seva tesi doctoral, La moralitat de la política lingüística. Controvertit i interessant, Branchadell plantejava que buscar en la independència la 'normalització' lingüística del català seria una hipòtesi falsa i perversa (si recordem bé segons les nostres notes secretes emprava aquests termes). El llibre va generar un fort debat amb el col·lectiu Contrastant (salutacions allà on siguin) que podeu recuperar aquí, aquí i aquí, i una polèmica amb el sociolingüista Joan Solà que va durar fins i tot després de la seva mort. Recentment, sobre aquesta qüestió tenim el cas de Letònia

Per acabar amb un toc de distinció, si es podria dir que una nació és, en el context dels estats-nació, una ètnia amb exèrcit, Eduard Voltas l'encerta de ple, perquè una nació seria justament una tribu amb estat. Ara, hi ha tribus i tribus...

* Ja disculpareu però aquesta entrada ens agradaria haver-la fet més amb calma, perquè dóna per molt més...esperem que els comentaris en millorin la qualitat...